Les falacies del catalanisme (IX)

La repeticio sistematica de que el valencià es català, es una falacia ad nauseam, la prova es que si l’orige del valencià estava clar per qué tenen sis teories per a explicar-ho. ¿En quína de totes nos quedem? La ciencia busca trobar una causa per a un efecte, en ocasions existixen causes, pero busca pel principi llogic de terç exclos, reduir les explicacions a les minimes possibles. I es normal, l’accio de ploure te una causa que activa tot un proces, si tinguerem quaranta teories per a aclarir-ho, no sabriem per qué plou. El principi d’economia o parsimonia, conegut tambe com la navalla de Ockam era la proposta d‘este filosof que venia a dir que quan la ciencia ha de triar entre dos models, es preferible el mes simple. Les raons son provabilistiques, s’eviten més inconsistencies, reiteraccions, problemes de conectivitat llogica, les contradiccions, es dir, resulta ser mes operatives.

A lo llarc dels articuls precedents hem vist que decissions que afecten a l’ambit de la ciencia han intervingut la politica. Hi ha fets que s’ignoren i que dona lloc a multiples confusions. El seccecionisme del dialecte català respecte a l’occita no es produi fins la declaracio antioccitanista de Fabra en 1934. Tot el proces normatiu fon resolt, tancat politicament, llunt de la ciencia per Prat de la Riba. El proyecte nacional català influix directament en còm fan ciencia, falaç com hem llegit. I si l’objectiu de les falacies es pervers perque com a objectiu intenta manipular, ¿Per qué el catalanisme en gasta tantes? ¿Per qué he de juntar-me en el que m’intenta enganyar? ¿Per qué si som d’una catalanitat indubtable s’utilisen tecniques de desinformacio? ¿Si som catalans perque eixa veritat no es obvia per a nosatres? ¿Per qué existixen tants interessos aliens en el catalanisme o l’espanyolisme? ¿Per qué tanta persecucio, psicologisacio i denegacio? Es tan rebuscada l’explicacio catalanista, que pert el punt d’ancorage en la realitat, i contradictoria. La seua fonamentacio es ideologica, voluntarista i llunt de les proves empiriques. Qui mentix està sempre llunt de la ciencia i aço s’ha pogut vore llegint esta serie d’articuls, com tambe es poden consultar molts llibres fora del circuit comercial per obra i art del PP i PSOE, que en lo d’afonar el valencianisme estan sempre d’acort.

L’or catala no existix, no podem mirar tampoc al centre, mes clar que el Pare Costa no ho ha escrit ningu: no volem ser periferia del centre ni periferia de la periferia. Molts hauran de redescobrir que baix eixa image, cultista, elitista, ilustrada, cientifica es troben l’enveja, la propaganda, la mentira, la desinformació i com no el proyecte politic que dona rao a tot, pero, el catalanisme es una ideologia pseudocientifica i com a tal ha de ser analisada. Els valencians no podem esperar que ningu de fora nos traga les castanyes del foc, cada vegada que han ficat cullerada hem anat cap arrere.

El cel pot esperar.

Les falacies del catalanisme (VIII)

La falacia ad hominem, atac personal o desqualificacions de la font, com tambe es coneguda, es comet quan s’insulta al adversari. Aixina es centra l’atencio sobre atributs personals, pero no s’argumenta res, ya que no s’analisa lo que diu o en tot si es fa va acompanyat de la desacreditacio. Es inevitable en tots els conflictes socials.

Existixen dos fenomens que s’apliquen per a impedir l’influencia dels grups socials: la psicologisacio i la denegacio. Com a ferramenta destacada utilisen esta falacia.

La psicologisacio l’apliquen quan se cataloga a l’atre grup o persona en rasgos de personalitat immutables. Els eixemples son una constant: “Acientifics, irracionals, cavernicoles, retrogats, etc”. En l’any 2004, Alzamora participà en un taula redona sobre la fragmentacio de la lliteratura catalana, en l’encontre d’escritors que organisà Eliseu Climent en els premis octubre, en Valéncia, l’escritor mallorqui, digue que quí qüestionara l’unitat de la llengua “o es un imbécil, o es un hijo puta”. Aço ho digue quant el brillant personage, ocupava el carrec de responsable de promocio exterior de l’Institut d'Estudis Balearics, entitat vinculada a la conselleria de Cultura del PP balear, sí d’eixe partit tant valencianiste, a favor catalanisme recalcitrant de la AVLi els mateixos que neguen, votant l’estatut aragones, l’aigua al Regne de Valencia. El partit balear nomenat “Agrupació Social Independent” considerà que eren comentaris difamatoris i injuriosos i per aço el dugueren a juï.

La falacia es convertix en un instrument d’un proces psicosocial i es utilisada en l’estrategia comunicativa de la propaganda. El que Zapatero es compre un chale a pocs metros d’una plaja nudista, a banda de creure que es sencionaliste, res te a vore en la seua politica. El que fora president d’Unio Valenciana, Gonzalez Lizondo, rebe tambe moltes falacies d’este tipo, inclus ficant-se ne el seu llavi llepori, en la revista Turia, el Dr. Conejero escrivia “La lizondada de la semana. La chistorra es un embutido navarro a base de cerdo, vacuno, y panceta que se consume fundamentalmente frito. Pues el lider de UV cree que se trata de una mujer que cuenta muchos chistes”. En un llibre escolar, “Materials de llengua”, es podria observar a Lizondo en un bazoka apuntant als que no pensaven com ell. Tambe el ex president d’Unio Valenciana i transfuga Chiquillo, hui senador del PP, nomenà “gangster” a Zaplana i feu un video sobre la seua “corrupcio”. Qué curta es la memoria o llarga la boljaca i la barra.

La denegacio tracta de desacreditar el mensage aixina la normativa valenciana ha segut calificada d’apichada, de ser un invent, de fantasia, de ser acientifica, de ser aberrant, etc.

L’objectiu de la denegacio i la psicologisacio es estigmatisar al contrincant per a que ningu se li acoste, aixina es reduixen les opcions d’arreplegar aliats, per aço rep també el nom d’enverinament del pou.

Les falacies del catalanisme (VII)

L’oblit d’alternatives es una de les gran falacies, ademes es una de les caracteristiques fonamentals de la propaganda. En qualsevol treball d’investigacio s’ha d’arreplegar les distintes teories que existixen en la lliteratura cientifica, pareix que el departament de filologia catalana està exent.

La AVL no fa referencia les normes de la RACV ni a tot el proces de normativisacio ni a la normalisacio desenrollada per les editorials valencianes. Dificilment pot ser solucio de res si una part del conflicte es eliminada de la realitat. Pareix que la timida i falsa valencianisacio de la AVL s’haja produit per obra i gracia dels academics, pero ignoren als autors materials de la normativisacio del valencià, cap academic de la AVL ha format part d’ella.

L’oblit d’alternatives supon ignorar a l’atra part, aço es practicament impossible de fer en politica, ambit d’etica difusa o inexistent, pero el catalanisme es farta fer-ho en les seues obres que consideren cientifiques. ¿Podrien ensenyar a soles un treball d’investigacio, en sentit estricte, que no comence per un analisis teoric de les propostes realisades per a tractar el tema elegit?

L’ignorancia ha segut una constant, la revisio critica exclosa baix la tecnica de la propaganda nomenada supressio, lo que no ix no existix. La gent no coneixia atra proposta, a l’ignorar-la no podia captar adeptes i per tant dissidents, tambe conseguien en l’ilusio d’unanimitat donar una image d’indiscutibilitat de l’unitat de la llengua creant aixina un pensament unic. Es creuen infalibles quan repetixen sistematicament “l’unitat és indiscutible”, pero el filosof Stuart Mill escrigue que “tota negativa a una discussio implica una presuncio d’infalibilitat”. I l’infabilitat no existix en la ciencia, ya que el seu coneiximent es conjectural i hipotetic, pero sí que existix en la religio, en l’infalibilitat papal i els atres dogmes. El famos filosof de la ciencia Popper escrigue: “l’irrefutabilitat no es una virtut d’una teoria (com es creu a sovint), sino un vici [...] el criteri per a establir l’estatus cientific d’una teoria es la seua refutabilitat o la seua testabilitat”, clar, si no es possible demostrar que siga falsa, llavors es una veritat eterna o indiscutible i estes no existixen en la ciencia.

Obviar la practica cientifica de citar tota la bibliografia, ignorar la dialectica dels processos de verificacio i refutacio els du a una presuncio de veritat absoluta que a soles es pot donar en la fe o en la politica. En el departament de filologia catalana no hi ha cap veu dissident, ni en el d’historia, es una endogamia que atenta directament contra la llibertat de les idees i l’acces a l’informació, en tot cas, exhibixen un comportament indigne d’una universitat.

Es creuen infalibles quan repetixen sistemàticament “l’unitat és indiscutible”, no citar atres opcions, ni debatre en les condicions d’una etica comunicativa son caracteristiques de la pseudociencia catalanista, son activitats habituals que estan molt llunt dels valors de la ciencia. I sino es com dic, accepte aranya com animal de carrega del dessert del Kalahari.

Les falacies del catalanisme (VI)

Dins dels erros en l’argumentacio existixen un subtipo coneguts com a falacies llingüistiques, per eixemple les definicions persuasives, que consistixen en utilisar frases fetes, facils de recordar que a soles reflectixen estereotips, per eixemple quan s’afirma “que venen els rojos”, “Espanya va be”, “els blavers són de dretes”, “el catalanisme és progrés”, “El país valencià serà d’esquerres o no serà”, en cap moment s’utilisa l’argumentacip, perque no busca raonar, el seu objectiu es escampar els prejuïns. Atra modalitat es amagar en una estructura llingüistica lo que es nega.

Lo que resultava inadmissible i faltava a la veritat era la doble llectura que es feya del proces de creacio de la AVL. D’una banda els catalanistes contents en la composicio, es poden consultar les hemeroteques, clar, tenien la majoria absoluta. I el PP es queda a soles defenent la valenciania del dictamen del CVC, despres en la constitucio de la AVL i les seus accions, el PP estava fora de la realitat, si no saberem que mentien, es podria calificar d’esquisofrenic, pensaven, com Goebbels, que una mentira repetida mil vegades es podia convertir en una veritat.

En el dictamen del CVC de 13 de juliol de 1998, per encarrec de les Corts valencianes que feren en 17 de desembre de 1997, podem llegir: “El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.”. Si es comproven el estatuts vorem que lo que compartin es el català, no perque en el nostre estatut fique català, sino perque com afirmen els catalanistes “valencià és una forma de dir-li al català”.

La AVL, el 19 de desembre de 2003, en la “Declaració institucional de l’acadèmia valenciana de la llengua sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent” afirmava que “Esta denominació no és incompatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris”. Aço, era ya el destarifo en mayúscules. Resulta molt mes facil reconeixer que pot rebre la denominacio de català, pero s’amaga, aço sí, tan poc que qualsevol que tinga un míinim d’interes podria descobrir-lo. Es la prepotència del poder o que simplement sabien el nivell intelectual del seu electorat, aixina que no se qué es pijor.

Al PP li servi per a mantindre el govern d’Espanya, com afirmà Pujol, Zaplana li promete l’unitat de la llengua. Que vote al PP qui vullga, pero que no ho facen per valencianistes, mes que res perque mentixen. “La propaganda debe ser sencilla, elemental y masiva. Dirigida a los sentimientos, no a realizar complicados análisis científicos, y ajustada para las entendederas de los miembros de la sociedad menos brillantes” las frase es d’Hitler.