La Real Senyera de Borriana

En 1348 duya la franja blava abans que la del Cap i Casal

Podria estranyar el que Borriana obtinguera abans que el Cap i Casal tal privilegi real, pero, ¿Fon una traïcio a part del poble valencià o una llealtat al rei lo que dugue als borrianencs a obtindre la concessio de Pere II el Cerimonios? Decidixquen vostes.

La nomenada guerra de l’Unio començà en 1347, i finalisà en decembre de 1348, fon una revolta popular dels ciutadans, sobretot dels burguesos que s’enfrontarien a una corona que pretenia ser centralista i autoritaria. El rei es situava llunt del model pactiste i respecte al dels Furs, a la soberania de les corts, a la justícia i a uns atres orguens administratius. L’alçament dels valencians contra ell no fon unanim, hi hagueren poblacions que es situaren al costat del rei com per eixemple Xativa, Morella, Alpont, Vilarreal i Borriana. Es podria dir que es converti, en certa manera en una guerra civil, encara que no tot el mon lluita, la noblea s’abstingue de participar, aixina com l’esglesia. El premi del rei fon per ajudar-li a guanyar a les forces sublevades.

El 11 de juliol de 1348, la Vila de Borriana rebe per part de Pere II les corones i el blau pel soport al rei en la guerra de l’Unio (1347-1349). En 1563, Martí de Viciana, escriu en castellà, en la seua “Cronica de Valencia”, a on arreplega les raons aduïdes pel rei i arriba a la conclusio que “Por tanto como se hos deva por este derecho corona de justicia por el servicio que en estas cosas a la real corona haveys hecho: hos concedemos por vuestros merecimientos, que podays tomar por seña y armas de la corona y honraros con ella, señaladamente para que vosotros y vuestros sucessores perpetuament se puedan alabar de semejante blasón de honra”.

Mes avant afig en qué consistiria el privilegi: “la vandera acostumbrada de dicha villa se acresciente por la parte de arriba, la qual añadidura este teñida de color Azul, del qual los antiguos reyes de Aragón nuestros antecessores ilustres solian sus vanderas vencedoras llevar. Y mas que en la dicha añadidura del sobre dicho color, se sobrepongan, o entrexeran, o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro”, una pel rei, una atra pel princip i una atra per la reina. Haurien de passar casi 30 anys per a que, com molt be afirma l’historiador Atienza, rebera el mateix privilegi el Cap i Casal, en 1377, el motiu de per qué ara si tocava, es perque el rei ya els havia perdonat, pero esta es una atra historia.

El principi d’incompetencia de Peter

Peter escrigue que “En una jerarquia, tot empleat tendix a ascendir fins al seu nivell d’incompetencia”. ¿Tenia rao? Mes que un sant.

Tenim a 25.000 chiquets en barracons, el de Tomas de Montanyana està catalagot pels bombers com a perillos, pero no passa res, en Catarroja n’hi ha un que està provisional 30 anys com el zoo de Valencia; els jovens valencians se situen en el penultim lloc de les autonomies en quant a resultats, som dels pijors d’Europa en acabar en un titul escolar. I aci lo que importa es donar classe en angles en dos professors, ole!

Els professor demanen jornada intensiva, ¡Pero si treballen 175 dies a l’any! es dir menys de la mitat d’un any i cobren com si el treballaren tot, increible, pero damunt demanen tindre les vesprades lliures, aixina els chiquets al carrer, perque els pares treballen, com la majoria, a jornada partida. Mes val que es preocuparen per millorar l’ensenyança. En lloc de saber per qué les chiquetes vasques trauen prou millors notes que els jovens valencians, aci discutim quans professors han de donar una assignatura maldita creada pel dimoni “Educacio per a la ciudatania”, i damunt en angles. Mentres tant, la desconeguda, l’esglesia catolica cridant i apoyant l’insubmissio a l’assignatura del govern, ya m’agradaria que hagueren segut igual de rebels en unes atres causes com el nazisme o l‘homofobia.

Les qüestions de fondo es queden atra vegada sense investigar, sense analisar, al remat sense solucio i els enfrontaments politics en primera llinia del diaris.

¿Quína diferencia n’hi ha entre Palin i Chavez? Ella, la candidata a la vicepresidencia de EEUU, no descarta la guerra contra Rusia, li van els rifles, vol que s’ensenye el creacionisme i damunt diu que els soldats van a Irak per manament de Deu (sic). Chavez, l’ellumenat, ha dit l’enesima “yanquis de merda”, a vore si nos aclarim… son el mateix fem, encara que ella es mes perillosa.

Blanco, del PSOE, en plena crisis, nos diu que “vivim millor que mai” (¿Es diferencia molt del “Espanya va be”?); Obama diu que si un porc es pinta els llavis, porc es queda, tot el mon sabia que apuntava a Palin menys ell que vol negar lo que es obvi que se li calfà el morro.

El govern de EEUU ha anat a intervindre les empreses hipotecaries mes grans del pais, Fannie Mae y Freddie Mac que garantisaven hipoteques per 5.3 billons de dolars, quasi res, injectaran 100.000 millons de dolars a cadascuna. Els hi haura que pagaran doble, la lletra i ademes en el seus imposts per a resurar-les, es de risa. Una roïna politica crediticia de un consell d’administracio privat la paguen els ciutadans, no trobe la relacio, que si llectors, la maxima de les empreses es privatisar els beneficis i socialisar els deutes. O siga tot lo contrari que propugnen el neocons, la lliure competencia, i l’autorregulacio del mercat. S’agarra abans a un mentiros que a un coixo. Aci tenim als empresaris especuladors de la construccio que demanen ajudes del govern, es dir, diners nostres quan s’ha forrat a costa de les nostres boljaques. El conseller valencià Gerardo Camps, el llest, demana que el ERE que fara Ford no es per a “dramatisar”, clar que no! Perque en son 1.300 drames al carrer. Ell no es quedara sense treball. Solbes rectificà i digue que no fon encertat negar la crisis, tant la negà que no existi i a bou passat prenen mides, en lloc d’haver-se preparat i previndre. No oblidem el repartiment del CGPJ per dos partits majoritaris complint aixina la maxima democratica, a oblidar, la divisio fonamental dels tres poders ¿Montesquieu no es un vi frances?

Lo pijor de tot es que la gent els seguix votant, pero ¡Per favor un poc de critica i autocritica! Que encara que se que la conducta de vot es irracional, encara vullc tindre minimes esperances en el sapiens sapiens. ¿Me deixaran? Ho se, ho se “Mi gozo en un pozo”.

Millor sera que me fiquen en l’accelerador de particules a vore si en lloc de crear-se un forat negre, me apareix un cuc i me’n vaig a fer la ma a un atre planeta i vosatres mentres pugau tireu a correr i no mireu cap arrere o vos convertireu en una estatua de sal.