Dins dels erros en l’argumentacio existixen un subtipo coneguts com a falacies llingüistiques, per eixemple les definicions persuasives, que consistixen en utilisar frases fetes, facils de recordar que a soles reflectixen estereotips, per eixemple quan s’afirma “que venen els rojos”, “Espanya va be”, “els blavers són de dretes”, “el catalanisme és progrés”, “El país valencià serà d’esquerres o no serà”, en cap moment s’utilisa l’argumentacip, perque no busca raonar, el seu objectiu es escampar els prejuïns. Atra modalitat es amagar en una estructura llingüistica lo que es nega.
Lo que resultava inadmissible i faltava a la veritat era la doble llectura que es feya del proces de creacio de la AVL. D’una banda els catalanistes contents en la composicio, es poden consultar les hemeroteques, clar, tenien la majoria absoluta. I el PP es queda a soles defenent la valenciania del dictamen del CVC, despres en la constitucio de la AVL i les seus accions, el PP estava fora de la realitat, si no saberem que mentien, es podria calificar d’esquisofrenic, pensaven, com Goebbels, que una mentira repetida mil vegades es podia convertir en una veritat.
En el dictamen del CVC de 13 de juliol de 1998, per encarrec de les Corts valencianes que feren en 17 de desembre de 1997, podem llegir: “El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.”. Si es comproven el estatuts vorem que lo que compartin es el català, no perque en el nostre estatut fique català, sino perque com afirmen els catalanistes “valencià és una forma de dir-li al català”.
La AVL, el 19 de desembre de 2003, en la “Declaració institucional de l’acadèmia valenciana de la llengua sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent” afirmava que “Esta denominació no és incompatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris”. Aço, era ya el destarifo en mayúscules. Resulta molt mes facil reconeixer que pot rebre la denominacio de català, pero s’amaga, aço sí, tan poc que qualsevol que tinga un míinim d’interes podria descobrir-lo. Es la prepotència del poder o que simplement sabien el nivell intelectual del seu electorat, aixina que no se qué es pijor.
Lo que resultava inadmissible i faltava a la veritat era la doble llectura que es feya del proces de creacio de la AVL. D’una banda els catalanistes contents en la composicio, es poden consultar les hemeroteques, clar, tenien la majoria absoluta. I el PP es queda a soles defenent la valenciania del dictamen del CVC, despres en la constitucio de la AVL i les seus accions, el PP estava fora de la realitat, si no saberem que mentien, es podria calificar d’esquisofrenic, pensaven, com Goebbels, que una mentira repetida mil vegades es podia convertir en una veritat.
En el dictamen del CVC de 13 de juliol de 1998, per encarrec de les Corts valencianes que feren en 17 de desembre de 1997, podem llegir: “El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.”. Si es comproven el estatuts vorem que lo que compartin es el català, no perque en el nostre estatut fique català, sino perque com afirmen els catalanistes “valencià és una forma de dir-li al català”.
La AVL, el 19 de desembre de 2003, en la “Declaració institucional de l’acadèmia valenciana de la llengua sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent” afirmava que “Esta denominació no és incompatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris”. Aço, era ya el destarifo en mayúscules. Resulta molt mes facil reconeixer que pot rebre la denominacio de català, pero s’amaga, aço sí, tan poc que qualsevol que tinga un míinim d’interes podria descobrir-lo. Es la prepotència del poder o que simplement sabien el nivell intelectual del seu electorat, aixina que no se qué es pijor.
Al PP li servi per a mantindre el govern d’Espanya, com afirmà Pujol, Zaplana li promete l’unitat de la llengua. Que vote al PP qui vullga, pero que no ho facen per valencianistes, mes que res perque mentixen. “La propaganda debe ser sencilla, elemental y masiva. Dirigida a los sentimientos, no a realizar complicados análisis científicos, y ajustada para las entendederas de los miembros de la sociedad menos brillantes” las frase es d’Hitler.
Nenhum comentário:
Postar um comentário