26 de mai. de 2008

Les falacies del catalanisme (V)

L’unitat de la llengua encara està per explicar

La petitio o peticio de principi es comet quan es vol donar per assumit un argument quan precissament es qüestiona, be perque no estiga solidament apoyat, be perque continga erros o be perque no s’explique. Hi ha una peticio quan volen que acceptem de primeres lo que encara està per explicar. No se donen raons, pero construixen tota la teoria o un raonament sobre un assert, opinio que no fonamenten, es dir, volen construir la casa pel sostre i no des de baix. L’atra part vol que es demostre que la casa es construix en ferms pilars.

Ha segut una constant en el valencianisme demanar i senyalar esta qüestio, la comet el catalanisme quan no s’explica per qué en el Regne de Valencia es parla català. Cometen una falacia nomenada circul vicios quan afirmen que aci es parla català perque fon dut i no expliquen cóm i quants vingueren i tornen a “aci es parla català”. Pero cal resoldre cóm i de quína manera. La ciencia no explica a soles efectes, busca les causes.

La demostració irrefutable de que el catalanisme comet esta falacia son els canvis teorics per a demostrar que el valencià es dialecte del català. Volien que acceptarem, de principi, que aci es parlava català, la mostra son les diferents teories propostes (reconquista, substrat, estratistica i repoblacio). Aixina el programa d’investigacio catalaniste anava salvant les deficiencies canviant de teoria quan era refutada pels valencianistes. Qüestio inequivoca es que lo que pretenien que assumirem de principi no estava clar, per aço tant de canvi.

Les quatre teories son: la teoria de la reconquista de Griera, la de substrat romà de Sanchis Guarner, la estrastística de Badia, la de la repoblacio de Guinot, son contradictories entre sí. Com a mostra un boto, escriu Badia, referint-se a la teoria de la reconquista de Griera i a la de substrat pre-romà de Guarner: “D’altra banda, totes dues teories presenten dificultats greus, algunes de tan greus, que a parer meu, les invaliden del tot, fins al punt que, a desgrat d’allò que hi aporten, el tema en resta encara sense explicació plausible […] L’explicació que en dóna la teoria de la reconquesta sembla del tot inadequada”.

Les quantificacions realisades sobre el llibre del repartiment i els llibres d’avehinaments, realisades per Ubieto, Cabanes, Ferrer, Piles o Vidal no confirmen les quantitats aportades per Guinot, pero ademes els llinages dels seus 40.000 repobladors, en dos sigles, no diu res de les següents generacions i menys encara de l’idioma parlat sobre tot, a mida que passen les generacions menys potencia explicativa. Un eixemple, ve un immigrant marroqui, te un fill, que parlarà castellà i per qué no valencià, el nom Mohamed no indica que parle arap, ni tan sols l’orige. So pena, de cometre una atra falacia que ya vorem en un atre articul i es relacionar llengua, religio i etnia, vagen pensant i me conten.

6 comentários:

Vent d Cabylia disse...

Vine-te'n un dia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i vorem com escrivien els oficials reials valencians, que van formar la flor i nata de la noblesa valenciana dels segle XIV i XV (Roís de Lihori i de Corella, els March, els Vives de Canyamàs, els Quintavall, els Escrivà de Romaní...).

Si és que no cal fixar-se en què feien o deixaven de fer els catalans, només veient el que feien els que residien al regne de València, eren ciutadans de València i se sentien valencians, podràs vore quines eren les paraules i l'ortografia que empraven: "aquests", "serveis" i coses per l'estil a manta. I re de "ch" o "y" inicials. I eren ben valencians.

Si a partir del segle XVI els catalans, els valencians i els mallorquins començaren a emprar solucions ortogràfiques diferents i a particularitzar el seu vocabulari (per les pròpies característiques de mescla valenciana, aïllament mallorquí o "afrancesament" català) és això suficient per a dir que cal fer llengües diferents? I el que és inadmissible només pegant una ullada als documents, com es pot negar que valencians, catalans i mallorquins escrivien un romanç diferent als segles XIII, XIV i XV (dos-cents anys no passen ràpid...).

Em fa molta pena que gent que és valencianista puga pensar el que dius, que el valencià prové de la gent que hi havia durant l'època andalusina.

És com hui en dia si ens diuen que els Països Catalans són un projecte de futur compartit per tots els valencians; només cal vore els documents (les realitats) per a donar-se compte que no és així. Amb això de la llengua a mi em passa el mateix, només cal que haja vist milers de documents dels segles XIII i XIV per veure que la cosa cau pel seu propi pes. És una experiència personal intransferible però només puc que contar-vos-la...

jesu disse...

Pareix que el valencianisme desconega certes coses que planteges, pero como estic dins, puc parlar: Ningu nega que es pareixen el romançs peninsulars sobretot quan començaren a desenrollar-se. Ningu nega que “doncs” o “altra” son valencianes, pero per a la codificacio valenciana son arcaismes, en canvi per a la catalana pertanyen al seu llenguage contemporaneu.

Els estudis de Leopolt Peñarroja demostren l’existencia d’un romanç valencià prejaumi. Si com escrius has vist milers de documents, segur que mes que yo, es una llastima que digues que “y” i “ch” no apareixen a principi de paraula, escrius “res”. Pero mira per a on, sense buscar tant com tu, “chaperia” apareix en el “Tirant…”, tambe “xaperia”; “chic” apareix en el “Proces…”, en el “Vita…” , en les “Trobes…”, en Roïç, en el “Spill…” i en el Tirant.

El “yo” que com escrius no existix, el pots trobar en “El Vita…”, en el “Tirant…”, en les “Trobes…”, en el “Consolat…”, en el “Spill…”. Convindrem que o be no n’has vist tants documents com dius, o be se t’han escapat, o t’has oblidat, o vols enganyar. Vullc pensar, segur, que se te n’han passat. I sense eixir de ma casa.

El desconeiximent del catalanisme de la teoria valencianista es increible, com demostra que determinades paraules “desapareixen” del ulls dels catalanistes i en lo que no puc es escoltar “mesa”, “robatori”, etc., quan hi ha paraules valencianes actuals i proscrites (hi ha una interessant conferencia “El lexic proscrit a través dels classics” de Manolo Gimeno publicada per Lo Rat Penat). Torne a repetir lo que una vegada te digui llig-t’ho TOT, i despres creat la teua conclusio, encara que es molt dificil eixir-se’n del marc en el que nos movem sino s’utilisen tecniques objectives per a triar la millor teoria, l’aposta per la rao haura d’estar per damunt de l’ideologia.

Al remat, seguixc pensant que es una qüestio de principis i d’argumentacio, per lo manco per a mi. I lo dels PPCC per a no tindre base argumentativa… l’escoltem tots els dies i a totes hores. Pero clar una mentira repetida mil vegades acaba sent una veritat, o no?

Vent d Cabylia disse...

Tu m'estàs parlant de llibres del segle XV (ara dubte si en el Consolat hi ha "y"), però t'assegure que als documents arxivístics dels segles XIII i XIV (que són els que jo he dit que he vist a milers) eixes "y" són "i" ("io" normalment). La qüestió, en qualsevol cas, és la que et deia, que tots escrivien igual, valencians, catalans i mallorquins escrivien igual.

Si tu vols normativitzar el català i el valencià de forma diferent a dia de hui, doncs fes-ho, ja ho estàs fent. Ara que em digues que el valencià ve del romanç prejaumí i no del romanç dels catalans i els aragonesos... On estan els andalusins que parlaven romanç a la crònica de Jaume I? I als documents de Cancelleria? I les famílies nobles que et vaig citar que estan documentades com a procedents d'Aragó o de Catalunya...

En fi, jo tractaré de continuar fent valencianisme, un valencianisme que admet que català i valencià volen conformar una mateixa llengua i formen una comunitat lingüística, però que se centra en no perdre allò valencià, allò que ens caracteritza com a valencians. I no crec que per recuperar arcaismes i afegir algunes paraules i construccions noves a la llengua tradicional estiguem perdent el nostre parlar valencià. El perdem amb la castellanització, que avançarà encara més mentre continue el conflicte sobre la llengua...

jesu disse...

Si dius que el XIII i XIV escrivien "io" m'ho crec, encara que no tinc temps per a comprovar-ho. En tot cas, no entenc per qué no es poden utilisar les formes "yo" o "chic" que te fiqui com eixemples i sí les del XIII o XIV a on s'escriu "io"¿ Es que son menys valides perque no son convergents?

Els parametros de les codificacions ortografiques del català i valencià son ben diferents. I ya dic que en virtut del principi d'autonomia i diversitat cultural hauriem de remarcar les diferencies front a la fagocitacio del català. No crec en comunitats de desti, en cap autonomia espanyola, que vaja mes llunt del meu marc nacional.

Que el castellanisme es el que ix guanyador es obvi, tots estem d'acort, pero les diferencies entre les posicions en conflicte seguixen sent tan grans o si vols tan nuclears que entenc que es impossible l'acort, ya que no hi ha voluntat i els pes dels contrincants es asimetric. Ahi està la AVL un intent de resolucio d'un conflicte, una farsa mes.

Crec que una actitut mes raonable o si vols mes virtuosa passa per llegir a Peñarroja, criticar-lo i negar el valencià prejaumi, pero criticar-lo sense coneixer el seues arguments es tot, menys raonable. Que yo per a criticar el catalanisme m'he llegit a Joan Veny, Reglà, Guinot, Sanchis Guarner i Badia Margarit (al que considere el mes interessant de tots). L'orde llogic es llegir i criticar, criticar sense llegir... va a ser que no.

Vent d Cabylia disse...

Clar que he llegit els autors que han acabat produint les Normes del Puig (potser no amb exhaustivitat, però crec que sí allò bàsic). I el que m'ha passat, per exemple, és que quan dus cert temps investigant, de seguida veus qui investiga amb rigorositat i qui parla per parlar, dient coses sense mètode i sense certesa, com Bilbeny o García Moya. I el mateix passa amb Peñarroja. El "catalaniste" Germà Colón ja el va pillar en el cas d'Orpesa...

I, a més, ja et dic que per a mi això dels mossàrabs és un conte xino. No hi ha proves, ans al contrari. Escolano i Viciana ja ho deien claret i no són sospitosos de res, simplement van mirar els documents i van usar la lògica (el que passa que ells deien llemosí al català del segle XIII i diferenciaven entre català i valencià per a la seua època). Jo no diferencie, però sí que li dic valencià a la meua llengua (i no em dol dir-li català a nivell internacional o acadèmic sempre i quan ens deixem estar de Països Catalans i favades per l'estil).

jesu disse...

El cas "Orpesa" no el coneixia, i si fon aixina, es obvi que pareix un erro sense cap intencio d'engany com es pot deduir, i aço ultim per a mi es fonamental. Recorde quan Josep Boronat senyalà que Sanchis Guarner al reproduir el text de la Biblia de Bonifaci se li oblidà transcriure "de lengua latina en la nostra valenciana", clar... no tingue mes remei que reconeixer l'omissio, quína casualitat que un catalaniste que nega l'existencia de la llengua valenciana s'oblide d'esta frase. A banda d'estes historietes, el cas Orpesa no desvirtua les tesis de Leopolt, ni lo fet per Sanchis Guarner minva la seua argumentacio.

Agraixc a Vent no entrar a reproduir millons de text d'un autor i un atre, perque no parariem, no tindria temps, i tampoc serviria de res. Mes o manco coneixem les postures en conflicte. Pero negar proves inequivoques, de forma sistematica, que arreplega Castell Mahiques en "El proceso de la ordenación de la iglesia valentina" o els llibres de Leopolt o el nou de Culla, puix em pareix massa per a la carabassa.

Lo que no entenc es cóm tots els valencianistes que s'han tret el titul en la mateixa universitat que els catalanistes poden ser tan burros i que res de lo que diuen es de veres. Per qué som tan masoques de defendre lo indefenible i lluitar contra qui te el "poder politic i intelectual" sabent lo que costa opondre's al establishment. Tampoc puc entendre la falta d'humiltat, perque la ciencia filologica o historica no tracten de veritats immutables. De fet Popper avisà que l'infalsabilitat es un vici. Pero l'unitat de la llengua es indiscutible i aço es cientific. Tampoc entenc per qué s'utilisen un fum d'estrategies de desinformacio, en l'objectiu de manipular, per part del catalanisme, universitats, partits politics i mass media, si l'unitat de la llengua està mes clara que estem en un sistema heliocentric.

Al remat hi ha tant de fem, malentesos, interessos, i tot lo que vullgau afegir, que fa tant complicat una unio entre valencians i catalans, o entre nacionalistes valencians, que no regionalistes, i espanyolistes que casi millor anar per lliure.