12 de nov de 2008

El romanç de la romanistica internacional (II)

Vaja per davant que al catalanisme li es impossible no fer falacies (ya ho demostrat amplament en anteriors articuls). Una falacia es un erro en l’argumentacio, que pot ser fruit de l’ignorancia o de l’intencio de manipular. Els arguments es presenten de forma confusa o en un objectiu instrumental, lo que mostra el despreci per l’exactitut, mes propia de l’activitat cientifica. En tot cas la ciencia no es santa, ni pura, existixen casos com els de Lissenko, com el de Robert Gallo, Ciryl Burt, etc. Com tota activitat humana, està subjecta a ideologies com representen, entre atres, els casos de l’eugenesia o de la frenologia, la primera consistia en esterilisar a aquelles persones deficients, lladres o pobres d’espirit i no començà, com pensen molts en el nazis, no. Els alvançats, foren els EEUU en 1907 i els seguiren atres països desenrollats europeus: Suïssa, Noruega, tambe s’afegiren China, Canada, etc. La frenologia, justificava la superiotat intelectual en virtut de la capacitat craneal, clar que no parlem d’aquells que creïen que eren una raça superior. ¿Que entenia u dels pares del catalanisme polític, Prat de la Riba, quan parlava de “raza antropológica”?


Qualsevol treball cientific ha de respectar determinades ideologies filosofiques, metodologiques i etiques. Quan se pensava que l’homosexualitat era una malaltia, provenia d’una ideologia conservadora coneguda com a darwinisme social, i en tant en quant, com no es podien reproduir entre ells, no calia aplicar-los l’esterilisacio, a soles se’ls estigmatisava, encara que Hitler que tenia una concepcio mes rigida de la raça aria, els exterminava. No creguen que fa poc que no es considera parafília per la potent i sempre cientifica APA (Associacio de Psiquiatria Americana). En el DSM I, l’homosexualitat era catalogada dins de les “alteracions sociopatiques de la personalitat”; en el DSM II era “atres alteracions mentals no psicotiques”, allí es trobava junt a la pedofília, el sadisme, el travestisme, etc.; en el DSM III, la psicopatologia era la “homosexualitat ego-distonica”, que deixava fora de la patologia a la tendencia sexual, pero no a aquelles persones, fonamentalment heterosexuals, que per a excitar-se pensaven en fantasies homosexuals i aço mateixa els creava un malestar. L’ideologia de tota l’investigacio cientifica es indiscutible, ho saben molt be els epistemolecs, fins que l’espirit del temps i les discrepancies de quatre gats, forçaren revisar conceptes anteriorment acceptats de forma indiscutible “per tota la romanistica internacional”, perdo, la ciencia d’eixe moment, en que estaria pensant. Aixina que lo que podem extraure d’est i de molts mes casos, és que lo que la ciencia afirma, no ho es per a tota la vida. Lo que diu la religio si.


Sabent molt poc d’historia de la ciencia podem saber, que la teoria geocentrica de Ptolomeo era indiscutible, i afirmada per tot el mon i per supost, per tota l’infalible “romanistica internacional”.


En el cas valencià, dona igual lo que diguen els parlants, qui manen son els filòlecs. ¿Qui o que diu lo de la sobirania residix en el poble?. ¿Podria ser que la democracia es base en eixe principi?. ¿No es aixina?. ¿Tornem al govern dels mes sabuts de Plato?. ¿Li ho preguntem a Popper, a vore que opinava d’aço en la “Societat oberta i els seus enemics”?. En la nostra nacio, els mes sabuts i els unics que tenen carreres son els catalanistes, els atres no. Aixina practiquen la ciencia posit de “quita y pon”, no la tens tu, la tinc yo. Es veu que fora d’a on ells estan, o de l’Avinguda Blasco Ibañez no es pot fer ciencia, has d’anar com a minim al hall de la facultat, una vegada dins la ciencia t’allumena i ya estas capacitat per a investigar. Inclus, aniria mes llunt, afirme que no es una qüestio d’ubicacio física, perque tambe han hagut prestigiosos professors universitaris que defenen l’autoctonia del valencià, per tant, els catalanistes duen damunt la ciencia, en el fege o en un atre orgue, perque parlen a on parlen, ho fan sempre de manera cientifica.


D’aci es deriva una qüestio fonamental com es que dona igual quanta gent o de quína categoria o estatus apoyen una teoria, l’erro es falaç, es nomena criteri d’autoritat basat en el numero. La ciencia en sentit estricte depen de la calitat dels arguments, no del numero de gent, i sino, haurem d’admetre que Galileo no tenia rao.

Els que no opinem com ells... som fascistes, retrograts, cavernicoles i nos traguerem el titul en l’Universitat Bananera de Tombuctu.


Si les falacies son erros en l’argumentacio, i si el coneiximent d’estos erros no esta subjecte a cap secta o estadi intelectual divi, sino que qualsevol persona pot comprar-se un llibre de falacies, si es seguixen cometent, es perque no es vol raonar. Es a soles la mostra d’un intent de manipulacio i desinformacio. Quan s’utilisa la ciencia es en contra dels seus principis, estem front de lo que es nomena cientifisme, quan un proyecte politic utilisa com a instrument la ciencia, estem front a una perversio.


Quan s’ataca a una minoria, i es vol conseguir que esta no influïxca, el millor sistema rep el nom de psicologisacio. Consistix en acusar als components del grup de tindre psicopatologies o desviacions, i l’atra estrategia es la denegacio, que tracta de desacreditar el mensage calificant-lo d’acientific, confus o illogic. Sempre es fa d’esta manera. Ha d’haver una atra condicio: el poder, el domini del sistema castic-recompenses. Si eres catalaniste, podras ser professor universitari, si no ho eres, es impossible. Si eres valencianiste, eres d’extrema dreta, com quasi ningú vol ser d’esta ideologia, es una manera de reduir el contacte en la gent. Al cap i a la fi es comet una atra falacia, en concret la coneguda com ad hominem, que es comet quan s’insulta, quan no es tracta de raonar ni d’aportar arguments, pero com aço no es fa, es una atra mostra inequivoca d’un proces de manipulacio.


La falacia d’autoritat funciona, si la gent se la creu, clar, pero, a soles han llegit uns llibres, i no estan per la faena de deixar-se dur per la curiositat o l’autoestima que supon, dependre d’u mateix i no deixar-se’n dur per uns atres, o la valentia que fa falta quan s’enfronta u en el poder. Una atra cosa, la ciencia no florix entre tanta falacia, se mor.

Um comentário:

Anônimo disse...

Tio, tens un bon cacau al cap. Per començar, com a científic, t'he de dir que la ciència no emet principis irrefutables amb validesa absoluta i universal. La ciència, es el coneixement produït en base al proces científic, en el que les idees o conceptes estan sotmeses a continues revisions, i a on s'ha de demostrar la validesa de cada una de les conclusions a les que s'arriben. Si amb les teves investigacions aconsegueixes desmuntar el que va fer el teu antecessor, felicitats, no vol dir que el que ell havia fet no fora ciència. Tu confons la ciència amb la manipulació històrica.

D'altra banda, penso, com a català independentista que soc, que el vostre problema no som els catalans. Jo, ni molts d'altres com jo tenim cap interès en que s'ensenyi el català a les escoles de València, ni en defensar a ultrança la unitat d'uns Països Catalans que els valencians no feu vostres, ni molt menys en desprestigiar la vostra llengua. Desconec tant la història del meu país com la del teu, i em sobren les raons històriques que justifiquen la validesa d'una o altra llengua. Sols conec els sentiments i voluntats de la gent ARA, i crec que s'han de respectar per sobre de tot. Sols amb els sentiments hauria d'haver-n'hi prou. No hauria de fer falta buscar raons històriques.

Tot aquesta voluntat de domini, (que des de Catalunya no veig, però que segur que hi es) amic meu, ve de l'esfera política governamental, aliena al nacionalisme de base, on el control d'un major territori reporta majors beneficis, però com sempre, per les ambicions de quatre (polítics sempre) ens foteu a tots al mateix sac.

Que el València no es Països Catalans, és evident per que no ho sentiu com a tal, i que el català no és el valencià és més evident.
Sort amb la teva lluita, que també es la meva però d'un altre color, però crec sincerament, que no soc el teu veritable enemic.