7 de mai. de 2008

Les falacies del catalanisme (II)

L’intercomprensio llingüistica es insuficient per a mostrar que el valencià es català

Per J. Masia

El criteri d’intercomprensio llingüistica es una de les opinions mes esteses per a provar que el valencià es catala. Consistix en afirmar que si dos modalitats llingüistiques s’entenen son el mateix idioma i sino es aixina estem front a una atra llengua, pero conte contraeixemples que demostre que es invalit com a concepte util. Analisem alguns eixemples:

El cas del Chinenc, son tants dialectes que tenen series dificultats d‘enteniment entre sí. Per tant no serien la mateixa llengua.

En Expolingua estigui parlant en una chica que estava en l’estant del gallec, en valencià a lo llarc de 45 minuts, contant-li la el nostre conflicte, ella digue que m’entenia, per tant el gallec es valencià.

Un tex de fabla aragonesa: “L'Aria de Chobentú de l'Alto Galligo ha imprentato una Achenda Choben ta iste curso escolar, que se distribuye entre a escolanalla de segundaria d'es zentros d'a comarca.”. S’entén, per tant el valencià és també fabla.

Un text en francés: “Exercices gratuits en ligne pour apprendre le français - Al'usage des enseignants et des étudiants qui veulent se perfectionner en français” com selo que vol dir, el valencià es francés.

Anem a reproduir un text en aranés: “Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 tanben hè referéncia ara proteccion der aranés: Er aranés, varietat dera lengua occitana pròpria dera Val d’Aran, se regís entad açò que tanh ar us, pera Lei 16/1990, deth 13 de juriòl, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, e supletòriament, pes precèptes d’aguesta Lei, es quaus jamès non pòden èster interpretats en perjudici der us der aranés.” Com hem compres lo que escriuen, el valencià es aranés.

Un text en italià del diari Stampa: “La tv iraniana Al Alam mostra «la confessione» dello sconfinamento nelle acque territoriali iraniane. Londra si dice indignata e chiede il rilascio dei marinai arrestati. L'Ue: liberazione immediata”. Tambe l’entenc!

Resumint, el valencià es italià, catala, francés, fabla, aranés, gallec i com tambe els occitans nos entenem puix ya saben, pero a nosatres nos costa mes entendre’ls. Reflexionem, si haguérem patit els valencians un intent d’italisacio durant 30 anys, es dir, que s’ensenyara un hibrit en l’escola -el valencià-italià-, que els mijos de comunicacio escamparen eixe model, que les paraules valencianes aparegueren en diccionaris italians, que les autoctones foren proscrites, que utilisarem lexic transalpi i formes verbals de la peninsula de la bota ¿Es semblaria el valencià a l’italià? Va a ser que sí. ¿I si son la mateixa llengua per a que tant d’intent en convergir? ¿Per que tant d’esforços i millons en capgirar als valencians? Tot obeïx a un proyecte d’ingenieria social. ¿No sera que els membres de les families llingüistiques se pareixen igual que els membres de la familia –l’institucio social-, pero no son iguals? En tot cas, el criteri d’intercomprensio falla mes que una escopeta de fira, a les proves em remet.

4 comentários:

Anônimo disse...

Precissament, yo deixe en ridícul a molts catalufos diguen coses com les que tu dius.

Ademés quant dic: "si estàs a favor d'unir el Valencià i el Català... ¿estàs a favor d'unir totes les llengües llatines i negar la seua evolució com vols fer en el Valencià?" ya se queden casi sense paraules, i se repetixen diguen coses "d'ultradreta"

jesu disse...

Els principis pretenen ser generals i no a soles aplicar-los quan ad algu els interesse, aixina a soles es mostra la perversio, que es precisament lo que fan quan nos neguen les diferencies i en atres llocs i en atres llengües es mostren com a maxim defensors de la diversitat cultural. Puix que la coherencia comence per sa casa, no?

Anônimo disse...

Ara mateix m´ha vingut al cap un text del catedràtic de Filologia, Lluís Fullana (autor fa vora 100 anys d´una magnífica Gramàtica Valenciana):
"QUE DOS LLENGUES SIGUEN GERMANES, FINS QUE SIGUEN BESONES, MAI VOL DIR QUE SIGUEN UNA MATEIXA LLENGUA. EIXE DESTRELLAT MAI SERÀ UNA AFIRMACIÓ CIENTÍFICA".
Aixina puix, dos llengues veines, que han compartit paregudes influències i que provenen de una mateixa branca del llatí (¿occità?), és normal que siguen prou semblants.
Au, Jesu.
El teu amigot Vicentet.

jesu disse...

"EnKara" te diria mes, els bessons homocigotics compartixen el 100 % del ADN, i tenen personalitats juridiques diferents i psicologicament en son dos, no un.

Un abraç.