El criteri d’autoritat, tambe conegut com ad verecundiam, ex cathedra o magister dixit, es una de les falacies mes comunes, es tracta d’utilisar el nom d’un expert per a tancar una polemica. I aci està l’erro, la ciencia es basa, estrictament, en arguments, no en quí diu qué. La religio en canvi es basa en lo que diga el Papa i mes si utilisa l’infabilitat papal convertida en dogma per Pio IX, en 1870, en el Concili Vatica I.
Resultà molt curios quan la RACV convidà, a les jornades que realisava en Gandia, a Emili Casanova, professor de catala en la nostra universitat i membre de la AVL, nos donà una conferencia sobre la llegitimitat en l’utilisacio de l’articul “lo”, es dir, fonamentà que el seu us era totalment normal perque aixina es mantenia en els parlants i perque ademes existien documents que avalaven la seua existencia. Quan en la tanda de preguntes se li digue que si tan valit era per qué no l’havia utilisat en cap ocasio, contestà que Sanchis Guarner els digue que no el gastaren. Quína coentor. En este cas, el seu professor estava per damunt dels arguments exposts en la dissertacio, lo que es falaç o es infalibilitat papal i que yo sapia a soles en tinguerem a dos valencians al capdavant de l’esglesia.
Atre erro es quan s’utilisa un expert en un area de coneiximent que no es la seua per a concloure una disputa, per molt Einstein que siga no es una autoritat en psicologia. Atre problema argumentatiu es utilisar una cita fora de lloc o que el mateix autor nega en obres posteriors.
El catalanisme repetix sistematicament lo de tota “la romanistica internacional” apoya que el valencià es catala. Afig que A. Mollà anà mes llunt, afirmà que al catalanisme l’apoyava la “filologia universal”, sense comentaris. En un subtipo de l’autoritat, existix l’erroneu argument del numero, es dir, la força de molta gent, com a eixemple podriem citar que en 1980, es celebrà en Palma de Mallorca el “XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica”, d'alli, escriuen que ixque un apoyo a la catalanitat de la nostra llengua pels experts, pero amaguen lo següent, acodiren 723 congressistes. A soles 36 filolecs signaren el document sobre l’unitat del catala front a 687 que no ho feren, es dir, a soles un 5 % estigue a favor i un 95 % o s’abstingue o es declarà en contra. En el curs 2003-2004 hi havia 94 lectorats de catala a universitats de 28 països. Que no estranye ningu que n’ixquen mes. “Poderoso caballero don dinero”.
Ho torne a repetir, la ciencia es basa en arguments, no en el número de gent que apoya una teoria o en el valor dels investigadors.
4 comentários:
Perquè eixe "XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica" és tant desconegut? vull dir, buscant en google veig que, tant posant el nom en castellà com en valencià, no apareixen més de 10 pàgines on es comente, i en totes apareix per defendre el punt de vista secessionista del valencià -de fet, la majoria d'enllaços tenen el mateix text copiat i pegat-? Deixe els enllaços a la cerca per si ho voleu comprovar.
Podria ser que eixe congrés mai haja existit i que es cite per així poder tindre un argument d'autoritat? Així els secessionistes podrien argumentar que 700 experts en llengües romanes els recolzen ... sense que aquestos mai hagen existit (ni molt menys s'hagen reunit)
http://www.google.es/search?hl=ca&client=firefox-a&rls=org.mozilla%3Aca%3Aofficial&hs=jAt&q=%22XVI+Congreso+Internacional+de+Lengua+y+Filolog%C3%ADa+Rom%C3%A1nica%22&btnG=Cerca&meta=
http://www.google.es/search?q=%22XVI+Congres+Internacional+de+Llengua+i+Filologia+Romanica%22&btnG=Cerca&hl=ca&client=firefox-a&rls=org.mozilla%3Aca%3Aofficial&hs=aVY&sa=2
Puix si fiques en el google, com be dius que has fet, podries trobar 58 referencies, no he passat de la primera pagina a on es pot trobar un catalaniste com es el del professor de la facultat de Valencia, Antonio Lopez Garcia, entre el seu curriculum apareix:
"4) OTRAS LENGUAS
4.1) CATALAN
-"De fonología catalana: la cuestión del apitxat", Actas del XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas, Palma de Mallorca, abril, 1.980."
L'abstencio no significa apoyar una postura. En tot cas i pel principi de contradiccio el no apoyo a la tesis catalaniste significa alguna cosa.
Que siga desconegut el Congres, com tu be compendras, no es una cosa que puga contestar-te. No hi ha cap fantasma, ni invencio "blavera" quimerica, aço els toca a uns atres.
Doncs és interessant que se sàpiga tant poc d'este congrés. Perquè abans de traure cap concussió sobre el fet de que la majoria no signara el manifest caldria saber en quines condicions va ser escrit i presentat. És a dir : si la gent no el signà per que no el recolzava, per que no sabia de la seua existència, o per que els 600 i pico restants suaren del tema, probablement per falta d'interès sobre la qüestió.
Al cap i a la fi, ni abans ni després no n'hi ha hagut cap manifest ni moviment on es defensen les tesis contràries (la no unitat lingüística) per part de la romanística internacional.
Les raons si no entrevistem als assistents no les sabrem mai. Yo tampoc he vist una manifest de tota la "romanistica internacional" a favor de l'unitat ¿Quants filolecs serien? ¿Quantes facultats? ¿Acceptem academies o centres d'investigacio? ¿En quína representacio geografica? ¿En quín pes especific? ¿Sentaran catedra a soles catedratics, els doctorants, o els llicenciats? La romanistica internacional com a ent no existix. En tot cas es utilisat com a criteri d'autoritat lo que es falaç com ya escrigui en articuls anteriors. Galileu o Einstein no tenien tota la "astronomia internacional" ni la "fisica internacional" apoyant-los i mira tu per a on... Aço de la subversio del criteri d'autoritat, la falacia de numero ha donat molts problemes (Vid Feyerabend o el llibre del Colectiu Valldaura sobre la RAE), la ciencia s'ha de basar exclusivament en argumentacio, fonamentacio i proves.
Postar um comentário